Pèrdua [Efemèrides II](Itineràncies poètiques IV, 11)

Perquè la memòria salva mots i melodies,
Absències fetes presents i vides dedicades
A l'amor i a la terra, a la llibertat i a la justícia.

Perquè conserva la llum i l'harmonia dels dies,
La dolçor d'un cor novell i de boques besades,
La brisa entre els cossos quan ve la carícia.

Perquè no malmet el cel ni la mar ni el temps
Que s'ha viscut amb la joia d'una cançó bella,
Que lluita contra tot el que s'interposi entre
L'home i el camí a recórrer, aquest verí d'ofidi

Que corromp l'ahir, l'avui i el demà, ensems.
Perquè la memòria ens retorna la vil estella
De la teva pèrdua, que ens burxa el cor, al centre
De l'existència, sabem que encara ets aquí, Ovidi.

Càbala (Niporepte15; 2)

Rumors que es formen
Amb precisos murmuris
I estratagemes.
Una nova partida
D'escacs en el meandre.

Efemèrides (Niporepte15; 1)

Al riu conviuen
Funerals i casoris;
Roba en mans àgils.

Pregària/Carícia (Itineràncies poètiques IV, 10)

Voler, tal volta,
Errar d'hora i de dia
Perquè no torni
Aquesta melangia
Pel bes, per la carícia.

Llàgrimes apàtrides (Itineràncies poètiques IV, 9)

He vist les llàgrimes del pare, la tristesa
Més amarga que pugui existir al món, i he escrit
Versos d'elogi a l'arada, al cereal, al terròs.

He volgut que transcorri el temps depressa,
Que vinguin els fruits de la feina, que s'eixugui
El rostre patern i desaparegui el plor, per rebre
El moment de la joia i del retorn a la terra.

Períodes (Itineràncies poètiques IV, 8)

Enteranyina
El paisatge, clepsidra
Del temps que marxa:
Hores i petges sobre
La platja de la vida.

Importància (Itineràncies poètiques IV, 7)

Del joc i del foc, com una guspira

Estiuenca que reclama la seva presència
I importància, m'he banyat en el badall
Del matí bellíssim, en l'excelsitud del verd

Perquè el poeta no mori en silenci
Ni el pintor enmig del caòtic garbuix
D'una pintura rebel que no vol néixer

I recorro el pati on vaig créixer
Amb els genolls pelats de la innocència
Perquè la curiositat en tot moment em venci

Com l'aventurer entre les dunes d'un desert
Que vol ser explorat, com l'olor del marduix
Que anhela ésser flaire barrejada en el ball
De la brisa que pentina el record i el regira.

Exèquies (Itineràncies poètiques IV, 6)

Resistir més enllà del fred
I del desert i dels cops
Que vinguin al llarg dels anys
Com una flor que busca el sol
I creix vers el cel i bleixa
I anhela tenir nous tanys.
Sense pensar mai en la mort.

Nívia nostàlgia (Itineràncies poètiques IV, 5)

Blancs peus immòbils
Que no paren de dansar
Giren i giren al meu voltant,
Rotllana immaculada.

I el fred és goig
I batec de vida per al rostre,
Flocs que s'escampen i corren
I s'entortolliguen.

De bon matí, desperten
El silenci dels arbres, brancam
Desfullat i nu,

I augmentaran
La lluïssor del sol d'hivern,
I em recordaran a tu.

Gòlgota (Melorepte177)

Quietud i teranyines, he parlat als espectres lassos
Que m'envolten i m'han ofert silenciosos mots
Per alimentar els malsons i els fracassos,
Xiuxiueigs per despertar-me els temors, tots.

Canelobres i ombres, he il·luminat amb fogueres
Apagades i cendres cada racó que temo, que ja temia
Abans de néixer la penombra, i són inútils les esperes
Quan la nit és lentitud i devora qualsevol indici del dia.

Aranya famèlica i parany, he begut el nèctar càlid
De la flor de la pols, he sentit el creixement de l'espiga
De forment eixorc en les venes mentre perdia l'hàlit.

I ara, malgrat que sento que la vànova és enemiga,
M'ajaço i m'endinso en la gola del llop, malson pàl·lid
I gota que se m'escola en la ment, plena d'espectres crassos.

Migratòria (Itineràncies poètiques IV, 4)

Un cop més tornes,
Passes de llum, esparsa
Flor de la tarda.
I deixo els rojos llavis
Teus en la meva gana.

Cruïlles vàries
Cap als teus braços,
On emparar-me.

Síntesi (Itineràncies poètiques IV, 3)

Hi ha suficient temps per resumir
Tota una vida de paraules i imatges,
Per deixar a la intempèrie idíl·lics paratges
On la joia de viure és melangia de l'ahir?

Hi ha, potser, camins que cal travessar
Amb ferris peus de plom i passes fermes
Per evitar tristors eternes i llàgrimes ermes
On la clemència ni existeix ni vindrà?

Digues-me, amor, amor, hi ha prou existència
Per abastar la passió que avui m'ofrenes
I no caure en l'ombra del silenci i l'absència?

Tindrem dreceres per evitar el trànsit ingent
D'un rebombori que suma noves denes
Al rosari fosc d'enyorar-te en tot moment?

Cintruénigo (Itineràncies poètiques IV, 2)

Subtil besada,
Cabells negres de negra,
Clara atzabeja.
En terra estranya aleno
Núvols, flaire de mare.

Poètica (Itineràncies poètiques IV, 1)

Comença, com qui llisca per sendes de gel,
Una nova aventura amb estrofes lligades
Al sentiment aliè que ens agermana.

Vindran esperances i desigs, joia i anhel,
O tristeses compartides. Mai endebades.
Les plasmarem en torns mentre duri aquesta gana
De fer cadenes amb baules belles de paraules.

Galàxies (Niporepte14)

Intensa pluja.
Peixos de colors cerquen
Nous Universos.

Mandràgora (In Memoriam J. V. Foix)

Si pogués acordar raó i follia

J. V. FOIX.

Com si l'arrel callada tingués el sortilegi
Amagat entre terrossos de terra i saba silent,
Embolcallat entre màcules cegues de creixement
I esperés el moment adient per esdevenir egregi;

Com si la pluja se sembrés en el perpetu arpegi
De les gotes que inunden amb ressons el torrent
I reclamen el lligam del núvol, que marxa rabent,
Perquè la tempesta les empari fins que el món les vegi;

Com si la nit esborrés les petges d'una canilla
Salvatge en la senda de la veu clara de la neu
Abans que l'alba enrogís el cel i el record de Déu;

Desitjo servar el batec del meu cor, avui que perilla,
En braços de la mandràgora, en el glop llarg i greu
Que m'adormi per evitar la teva absència, gens lleu.

Pandèmia (Niporepte13)

La via porta
Al rusc anys de rutina,
Polissons grisos?

L'anàlisi (Minirepte26)

Surt de la consulta mèdica amb els resultats de l'anàlisi, biòpsia inclosa, sota el braç. Un somriure sorneguer acompanya el record de les paraules del substitut del seu metge habitual. Metàstasi... Càncer fulminant... Poques setmanes de vida... No creu cap mot d'aquell diagnòstic. I menys d'un xitxarel·lo desconegut.

Què en sabrà ell, de la meva salut de ferro?, pensa mentre es barreja amb la multitud anònima en endinsar-se en l'ampla avinguda. Accelera el pas per seguir el ritme de la gent i del seu pensament. Error mèdic... Negligència... Demanda si s'escau... Per danys a la moral... Ja se'n pot oblidar, d'exercir en la Medicina, aquest medicastre... A mi no em mata un càncer ni boig! Estic fet un roure: res de tabac, l'alcohol ben lluny i caminades saludables sempre que es pot. Ni un sol refredat m'ha postrat al llit! I ara estic en un compte enrere que em porta cap a la mort? Un error, evidentment; d'això es tracta. Demà ja parlarà amb els seus col·legues del bufet, això no quedarà aquí...

Un noi corre esperitat en direcció contrària. No el veu per poder-lo esquivar, i es produeix el xoc brutal i breu. Però ja n'hi ha prou perquè l'home es desequilibri i caigui a la calçada de l'avinguda. Amb l'estrèpit del clàxon que brama davant seu, s'adona de la presència d'un autobús metropolità que se li abalança. L'ombra enorme del vehicle l'atrapa fins que és engolit sota de la carrosseria, entre xiscles i grinyols dels pneumàtics en atropellar-lo.

Panoràmica (Niporepte12; 2)

Camí dels núvols.
Quan la flauta no abasta
La neu, capvespre.

Melòdica (Niporepte12; 1)

Sona, amb respecte,
La dolça melodia
De la muntanya.