Els dits balbs ressegueixen la pell de
la jove. La pal·lidesa, contraposada amb el carmí intens dels
llavis, és un tret d'aristocràcia. La fita amb ulls de seductor,
l'acaricia amb la perícia de qui ha resseguit milers de cossos,
l'estudia centímetre rere centímetre i s'anticipa a les seves
reaccions. Inclús pot percebre el ritme del seu cor, cada cop més
accelerat, que cavalca en el pit. Les arèoles rosades sota la quasi
transparència del vestit anuncien la seva virginitat. Aquesta nit la
desitja amb frenesia, de tan dolça com se li ofereix, la devoraria a
mossegades tendres i goludes, li tastaria la mel·líflua boca,
xuclaria el nèctar que traspua del seu sexe immaculat. Però no gosa
traspassar la frontera de la carn; cal servar el seny, controlar els
desigs més baixos, perquè la flor del seu cos no es marceixi abans
de gaudir-la.
La continua resseguint i els capcirons dels dits se li escalfen amb la flama que desprèn el seu cos, mel per als sentits, de tan perfecte que se li apareix. La boca entreoberta, els ulls mig clucs, la flaccidesa dels membres de la noia, lívids i bells, demostren que ja ha quedat a mercè d'ell, i el batec se li compassa en el coll fràgil, porcellana finíssima. L'excitació és tangible, i l'olor de dona fecunda el desarma, com la seva mirada, de pupil·les dilatades, que el travessa sense que ella se n'adoni. S'omple els narius amb aquesta flaire apegalosa, l'envaeix amb la seva presència plena de discreció, l'envolta i la llepa, la posseeix en la immobilitat extrema, quan ella ja és incapaç d'emetre ni un sol gemec ofegat.
És llavors quan, sense marge de reacció per part d'ella, se li abraona a la jugular i li esquinça la pell, la carn, en un festí de sang silenciós, indolor. El doll vermell calmarà per un temps breu la mil·lenària set del vampir.
