A través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed.
Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el
confinament d'aquest març. L'onzè [en dues parts, com a condició de l'enunciat], ha provocat aquest primer relat:
Dimarts qualsevol de tardor. La platja ja no acull milers i milers de banyistes en uns cent metres quadrats, ni se sent la cridòria de la quitxalla corrent rere d'una pilota o jugant a tocar i parar. En lloc d'això, els xiscles de les gavines i l'extensió de la sorra quasi deserta. Aprofito per cabussar-me i nedar una estona, fins que el cos queda balb i reclama l'escalfor de l'exterior. Una mica de crol i de braça per desentumir els membres i descarregar-los del sedentarisme diari a què es veuen sotmesos. Amb la natació, he aconseguit que els problemes de cervicals en particular, i d'esquena en general, desapareguin. Em despullo i deixo la roba dins de la bossa, al costat de la tovallola estesa, que em servirà per assecar-me en sortir. Sense pertinences de valor ni documentació, és fàcil seguir la dita fil per randa. Somric, amb aquesta ocurrència mig absurda.
Les
ínfules del nedador professional que s'ha presentat a les Olimpíades
per enèsima vegada fan que em llanci en planxa i em submergeixi dins
de les aigües glaçades de setembre. El xipoll és considerable,
però quasi imperceptible des del meu punt de vista. Bussejo durant
un minut a frec del fons que, de mica en mica, s'inclina i augmenta
la fondària. El cos en moviment, les braçades i les puntades dels
peus remouen el pòsit de sorra i el converteixen en un núvol que
dificulta la visibilitat. Allargo la sortida per inspirar de nou tot
enfonsant-me encara més, avall, avall, avall: m'agrada la sensació
que experimenten els pulmons mentre es buiden lentament i quasi del
tot. Però, quan ja és clar que no faig peu, sento la punxada
inesperada d'un objecte metàl·lic al mig del pit. Em palpo la zona
i hi noto un filament just on la pell s'estira i la punta esmolada de
la peça de metall. No hi ha dubte que és un ham. I de la forma que
m'arrapa i m'arrossega cap avall quan intento nedar vers la
superfície, queda clar que, en tallar-ne el fil, el graciós de torn
hi ha deixat també el plom. Un pes irrisori però suficient per
dificultar l'abast de l'oxigen necessari. Bracejo amb un esforç
titànic, i em sembla cada cop més llunyà el meu propòsit. He de
cavil·lar alguna estratègia, l'he de rumiar el més ràpid possible
perquè ja noto l'escassedat de l'aire i la pressió augmenta dins de
la caixa toràcica. Penso en la família, en els ulls verds i grans
de la caganiu de casa, en les queixes de tossuda rebequeria de la
preadolescent que ja té ganes de volar, en l'olor d'àloe i poma de
la pell i dels cabells ondulats de la meva esposa.
Tinc
la impressió que els besos d'avui, abans de marxar cap a la platja,
siguin els darrers que pugui haver-los fet i el decaïment per culpa
d'aquest pensament derrotista m'aclapara i colpejo el fons amb totes
les meves forces i, aquest esforç allibera les últimes bombolles en
una expiració a la desesperada, i noto en les temples el pols
accelerat com un martell que torpedina un timbal de forma constant i
monòtona i el dolor en la zona pectoral s'agreuja i la punta clavada
de l'ham m'esqueixa la carn però no se'n desprèn ni un bri mentre
el rastre vermellós i sense cap mena de dubte també amb un regust
ferruginós si tingués l'opció de tastar-lo em passa davant dels
narius i aquesta imatge em fa recordar la pel·lícula de Steven
Spielberg on es descriuen els atacs d'un tauró enorme i ferotge i
insaciable i somric perquè preferiria que fos una d'aquestes bèsties
qui acabés amb mi i no pas un objecte descuidat per la mala praxis
d'un aficionat a la pesca aquest esqual deixaria en bon lloc la meva
mort que tindria un cert símbol heroic i inclús se l'hi infondria
una lluita més valerosa i un calfred em recorre l'espinada i la
temperatura de la mar m'endormisca les cames i els braços i em
rendeixo quasi bé exànime tot reconeixent que ningú no podrà
salvar-me a temps mentre m'ofego tan a prop de la costa que és
ridícul pens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada