deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

8/4/20

[Des]Aire (#escripturaperalconfinament; 17)

A través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed. Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el confinament d'aquest març. El dissetè ha provocat aquest relat:


A la banyera, et submergeixes dins de l'agua i aguantes l'aire en els pulmons. T'agradava fer-ho per aclarir les idees i reflexionar de tot plegat, des des traüts fins als assoliments. A l'instant, les imatges et venen al cap com diapositives diverses de diferents episodis de la teva vida. Recuperes el primer petó recolzat en la porta metàl·lica d'un magatzem, just davant per davant del bar musical on es congregava tot l'institut, i els crits d'ànim de la colla mentre controlaves l'embat de la saliva i d'una boca aliena, que t'atacava amb la viscositat d'una llengua humida. Tot un miracle sortir-ne airós, d'aquest primer encontre, tant excitant com desconegut. Els petons posteriors ja no causen la marca de foc de l'inicial, i no regires el magí cercant-ne algun altre, excepte els deixats en l'altar i en la sala consistorial en sengles enllaços, d'idèntic resultat. Poques dates més són dignes d'ésser retingudes en la memòria. El naixement dels teus fills, els butlletins d'EGB (oposats als fracassos batxillers); o la jornada que iniciava la teva carrera laboral, la compra d'un cotxe o la signatura d'una hipoteca, tot gràcies als estalvis de tants estius treballant de sol a sol en una caseta de gelats, en un restaurant, en un obrador de pastisseria, en l'alumini, o arreplegant olives, ametlles, fruita a Lleida. El tràfec de tantes feines esporàdiques deixava poques energies per fer colzes i millorar la teva formació acadèmica i, ajudant la filosofia de “qui dies passa, anys empeny” a base d'ampolles i mandangues embolicades en falses cigarretes amanides, t'has plantat als quaranta anys amb fills, dos divorcis i deutes amb el banc, que t'asfixien. Tornes a aparèixer a la superfície i observes l'entorn, des de la banyera, i dibuixes un somriure entre resignat i satisfet. De mica en mica, t'embolcallarà Morfeu i esdevindràs lleuger i, finalment, tot quadrarà. Mentre et mires els canells oberts i l'aigua vermellosa, et convences que aviat se solucionaran els teus problemes.

Cap comentari: