deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

27/6/18

Rècordman (o Dècades)

El rècord, la proesa no era mesurar la bondat humana, sinó la set, la gosadia de beure quantitats ingents de la cervesa que promocionava el certamen. I el repte millorava si això s'esdevenia en el lloc més intrínsec i estrany, i corroborar-ho mitjançant proves. Ja fossin fotografies o testimonis degudament certificats. El senyor M., com a bon irlandès de soca-rel, havia ideat un pla infal·lible, irrefutable, que li oferiria un lloc en la glòria de la lletra impresa, en un volum que tantes riallades provocava a les persones que l'obrien i en llegien les diferents anècdotes. Increïbles totes, remarcables també.

El senyor M., deia, tenia el pla perfecte en el seu magí. Havia calculat com obrir cada ampolla, com abocar-la de forma que la crema aparegués mentre s'omplia aquella pinta, com degustar-la amb la mida justa de glops perquè l'aire no es barregés amb el líquid i l'embafés abans d'hora. Així, entre fórmules i operacions, havia imaginat el seu racó en l'il·lustre Llibre dels Rècords Guinness, amb fotografia inclosa. I per reblar encara més el clau, la localització d'aquella fita s'escauria al Páirc an Fhionnuisce (Phoenix Park), el parc zoològic de Dublín.

Les càmeres fotogràfiques i els reporters s'apinyaven al voltant del recinte, igual que els amics, els coneguts, els saludats i els dublinesos que havien escoltat els rumors de les intencions del senyor M. Per a uns era un valent i un visionari; per a d'altres, un boig i un oportunista. Però tot plegat semblava relliscar-li, al senyor M., que seguia tranquil i començava a servir la primera cervesa. Aquesta tranquil·litat, però, es va veure estroncada amb l'aparició d'un lleó en ple zel, al bell mig de l'escenari on s'havia d'efectuar la demostració.

Anys més tard, la ciutat de Dublín segueix celebrant el rècord aconseguit pel seu fill il·lustre, el senyor M., que va esdevenir el primer corredor amateur en baixar de l'hora la distància de 42,195 quilòmetres (26 milles i 385 iardes), que separava el zoològic de casa de la mare del senyor M., tot carretejant una cervesa a la mà. Aquesta marató peculiar i ben improvisada continua descrita en l'edició d'enguany, com si no haguessin passat ja quatre dècades dels fets relatats.


2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

n'has tret un relat ben curiós ....bravo deo ara ja se d'on surt realment la marató

Assumpta ha dit...

Molt bo!!!!!
Súper ben escrit i amb un canvi argumental ben divertit!!
Al cap i a la fi, les formes de sortir al llibre Guinness dels rècords són molt variades i ell ho ha aconseguit!!!!☺☺☺☺