Sense notícies de l'urbs. Aquest podria ser
l'encapçalament de la nota del diari personal que escric des que vaig
ser seleccionat, entre tants candidats, per formar par de la tripulació
d'aquesta aventura demencial i lúcida. La frase és perfecta si es creu
en els oxímorons; la frase inicial, entre irònica i amarga. Ho dic per
la novel·la d'Eduardo Mendoza i perquè, malastruc com sóc, en l'era dels
millors avenços tecnològics, m'és impossible xerrar un míser minut amb
la meva sofrida esposa i les nostres filles (l'Angèlica, la Bàrbara, la
Cecília, la Dèlia, l'Emília, la Fàtima, la Gràcia, la Hipòlita, la
Ilènia, la Jèssica, la Kènia [en honor del seu bonic i exòtic color
d'eben], la Lucrècia, la Mònica, la Nèlida, l'Ofèlia, la Penèlope, la
Quirília, la Rània, la Sònia, la Tània, l'Úrsula, la Valèria, la
Westfàlia [tot al contrari de la Kènia], la Xènia, la Yessènia i la
Zenòbia). La fortuna tampoc no m'ha premiat amb el mascle que tant
cobejava...
Deien que era per la influència de Júpiter, que
quedava massa proper del transbordador espacial, però gairebé som a frec
de Neptú i la cosa no millora ni s'arranja. I aquest rau-rau en el
cervell i en l'estómac, que no desapareix. Xocolata desfeta i xurros,
que es noti que els embarassos de la meva senyora també han afectat els
meus antulls. Però he regirat les lleixes on es guarden les píndoles
alimentàries i proteiques i res de res: de tot el reguitzell de
càpsules, cap ni una del que desitjo amb tant de deler des de fa dies.
Això sí, un fotimer amb gust de gachas, de pisto, de migas, d'ajo
pringue, de morteruelo, de caldereta de xai, de perdiu en escavetx,
d'orejas de fraile, d'arroz con duz... Inclús n'hi ha de torrijas! Sabia
que no era bo que l'empresa responsable d'assortir-nos el rebost fos de
Socuéllamos (Ciudad Real).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada