L'estridència
del despertador et sobta. I l'alçada que hi ha entre el matalàs i el
terra, quan hi caus de quatre grapes i has de coordinar els moviments
per no perdre l'equilibri a la primera passa. No entens res quan,
gràcies a la llum que penetra per les escletxes de la persiana,
l'habitació et brinda unes noves dimensions, que et superen amb escreix.
T'astores i et dirigeixes cap al bany, tot ensopegant amb enormes peces
de roba escampades pel terra, la passada nit, en arribar del sopar amb
la colla d'amics i despullar-te sota la influència de l'alcohol. Creus
que és per anar encara mig pitof però, en encendre el llum,
l'interruptor et queda gairebé fora de l'abast: no es tracta d'una
massiva ingesta etílica ni una ressaca de categoria. T'has encongit, ha
disminuït la teva mida. I això és fàcil de corroborar. Desisteixes a
moure el mobiliari per llambregar quins canvis s'han esdevingut en el
teu cos. Ja t'imagines amb una estatura lil·liputenca. No et calen
miralls ni que et creuis amb el teu gat, que et mirarà com a una presa.
Per si de cas, prefereixes que no faci acte de presència fins que puguis
rumiar un pla. Hi ha una urgència que et constreny més; ara tens
seriosos problemes per orinar. Com que no goses emparrar-te a la tassa,
ho fas al plat de la dutxa. Després ja netejaràs el que sigui. Vols
tornar al llit però topes amb el musell i els ulls del felí més immens
que hagis vist mai. Et desmaies de la impressió.
L'estridència
del despertador et sobta. Obres els ulls i tot sembla haver estat un
somni agitat. En alçar el braç, una pota d'insecte apareix al teu
davant. Intentes pronunciar el teu nom. Però, en lloc de Gregor Samsa dit amb veu humana, un lleu so animalístic ressona per tota l'estança.
1 comentari:
Estridencia (o Influencias etílicas)
La estridencia del despertador te sorprende. Y la altura que hay entre el colchón y el suelo, cuando caes a cuatro patas y tienes que coordinar los movimientos para no perder el equilibrio en el primer paso. No entiendes nada cuando, gracias a la luz que penetra por las rendijas de la persiana, la habitación te brinda unas nuevas dimensiones, que te superan con creces. Te asustas y te diriges hacia el baño, aunque tropezando con enormes prendas esparcidas por el suelo la pasada noche, al llegar de la cena con el grupo de amigos y desnudarte bajo la influencia del alcohol. Crees que es para ir aún medio borracho pero, al encender la luz, el interruptor te queda casi fuera del alcance: no se trata de una masiva ingesta etílica ni una resaca de órdago. Te has encogido, ha disminuido tu medida. Y esto es fácil de corroborar. Desistes en mover el mobiliario para ojear qué cambios se han dado en tu cuerpo. Ya te imaginas con una estatura liliputiense. No necesitas espejos ni que te cruces con tu gato, que te mirará como una presa. Por si acaso, prefieres que no haga acto de presencia hasta que puedas pensar un plan. Hay una urgencia que te apremia más; ahora tienes serios problemas para orinar. Como no osas trepar en la taza, lo haces en el plato de la ducha. Después ya limpiarás lo que sea. Quieres volver a la cama pero te encuentras con el hocico y los ojos del felino más inmenso que hayas visto nunca. Te desmayas de la impresión.
La estridencia del despertador te sorprende. Abres los ojos y todo parece haber sido un sueño agitado. Al levantar el brazo, una pata de insecto aparece ante ti. Intentas pronunciar tu nombre. Pero, en lugar de Gregor Samsa dicho con voz humana, un leve sonido animalístico resuena por toda la estancia.
d.
Publica un comentari a l'entrada