Et despertes amb l'estranya sensació que alguna cosa ha canviat. Sobretot perquè el malson d'aquesta darrera nit ha estat tan vívid com angoixant. I comproves que no vas del tot errada. Quan et contemples al mirall de la còmoda, t'adones de la tragèdia. Tot seguit, allò que et semblava la cabellera despentinada, a causa de la disbauxa onírica, és una tofa de cabells que jau somorta damunt del coixí i de la vànova. La resta de blens pèl-rojos encara continua al teu cap però res a veure amb la majestuosa ondulació que et queia, vital i diàfana, voluptuosa i lleugera, fins arran de la cintura.
Respires i et calmes. No vols que la histèria s'apoderi de la situació crítica. Repasses els motius que puguin haver-te dut a aquest punt. La genètica és la primera que et ve al cap. L'alopècia és comuna a la teva família, però, fins avui, només havia afectat la branca masculina de l'extens arbre genealògic. Que siguis una bèstia nocturna també és una raó de pes. Però... tan fulminant i sobtada? El que queda clar és que, per molt que hi donis voltes al magí, aquesta cabellera no es recuperarà miraculosament en quinze dies. Per tant, has de solucionar aquest problema. Perquè ets model professional; la teva imatge és allò que et paga les factures, els capricis, el tren de vida fastuós que duus darrerament.
Et dutxes en pocs minuts, després d'haver telefonat a la perruquera de confiança. Li has fet cinc cèntims del panorama perquè tot s'agilitzi. Tallaràs de soca-rel el problema tot afaitant-te la closca per complet. El mocador rosa que duràs, a partir d'ara, serà la nova faceta solidària de la model més cotitzada de la ciutat. Amb una caiguda d'ulls, convenceràs el teu mànager, que veurà una mina d'or el canvi dels rínxols de coure per la calvície total. Esperes mentre somrius.
1 comentari:
Alopecia instantánea (o Terapia solidaria)(MiniCrida51 - «Calvicie»)
Te despiertas con la extraña sensación de que algo ha cambiado. Sobre todo porque la pesadilla de esta última noche ha sido tan vívida como angustiante. Y compruebas que no vas equivocada del todo. Cuando te contemplas ante el espejo de la cómoda, te das cuenta de la tragedia. A continuación, lo que te parecía la cabellera despeinada, debido al desenfreno onírico, es una mata de pelo que yace mortecina encima de la almohada y de la colcha. El resto de mechones pelirrojos aún continúa en tu cabeza pero nada que ver con la majestuosa ondulación que te caía, vital y diáfana, voluptuosa y ligera, hasta la cintura.
Respiras y te calmas. No quieres que la histeria se apodere de la situación crítica. Repasas los motivos que puedan haberte llevado a este punto. La genética es el primero que te viene a la cabeza. La alopecia es común en tu familia, pero, hasta la fecha, sólo había afectado a la rama masculina del extenso árbol genealógico. Que seas una bestia nocturna también es una razón de peso. Pero... ¿tan fulminante y repentina? Lo que queda claro es que, por mucho que le des vueltas a la mente, esta melena no se recuperará milagrosamente en quince días. Por lo tanto, debes solucionar este problema. Porque eres modelo profesional; tu imagen es lo que te paga las facturas, los caprichos, el tren de vida fastuoso que llevas últimamente.
Te duchas en pocos minutos, después de haber llamado a la peluquera de confianza. Le has detallado en un santiamén el panorama para que todo se agilice. Cortarás de raíz el problema afeitándote por completo. El pañuelo rosa que llevarás, a partir de ahora, será la nueva faceta solidaria de la modelo más cotizada de la ciudad. Con una caída de ojos, convencerás a tu mánager, que verá una mina de oro el cambio de los rizos cobrizos por la calvicie total. Esperas mientras sonríes.
d.
Publica un comentari a l'entrada