deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

19/9/15

Brúixoles (o [Ne]Ces[s]ària)[#viernescreativo]








Des de sempre, la dificultat d'escollir el camí correcte l'ha perseguit. Com un mal inevitable o a condició necessària per adonar-se de l'error. Inclús el part fou complicat i, per això, s'optà per la cesària. No hi havia forma que el seu cos agafés la direcció adient, que hagués facilitat tant la tasca de metges i infermeres. Ara, però, no es tracta de néixer ni de caminar. Sols ha d'estimar-la, sentir el seu cos com una part del seu Univers. L'escalfor li servirà de brúixola en l'absència de la llum. I, quan vulgui besar-la i no sàpiga com desempallegar-se de l'influx de les seves cames, les intentarà separar amb tendresa. Així, centímetre a centímetre, cediran terreny perquè les seves mans arribin a alguna banda. Encara que no siguin els llavis que, en un principi, desitjava trobar i torbar.


#viernescreativo 


2 comentaris:

deomises ha dit...

Brújulas [o (Ne)Cesárea]

Desde siempre, la dificultad de escoger el camino correcto lo ha perseguido. Como un mal inevitable o condición necesaria para darse cuenta del error. Incluso el parto fue complicado y, por ello, se optó por la cesárea. No había forma de que su cuerpo tomara la dirección adecuada, lo que hubiera facilitado tanto la tarea de médicos y enfermeras. Ahora, sin embargo, no se trata de nacer ni de andar. Sólo tiene que amarla, sentir su cuerpo como una parte de su Universo. El calor le servirá de brújula en la ausencia de la luz. Y, cuando quiera besarla y no sepa cómo deshacerse del influjo de sus piernas, las intentará separar con ternura. Así, centímetro a centímetro, cederán terreno para que sus manos lleguen a alguna parte. Aunque no sean los labios que, en un principio, deseaba encontrar y turbar.


d.

Anònim ha dit...

Sigue asi