deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

3/6/15

Intempèrie (o Nostàlgia i família)(Relats conjunts)

S'ha aturat enmig del camí, en un punt sense concreció on descansar uns instants del trajecte recorregut. S'asseu i sent com li pesen els quilòmetres a les cames, però molt més a l'ànima. Ara és quan sent la llosa de la nostàlgia per la llar i per la família. Aquest paisatge àrid tampoc no ajuda a deixar-la enrere; ni l'eixelebrada idea d'encendre una foguera amb l'escassa fusta que troba a prop. No li ve de gust ni hi ha necessitat de tant d'esforç. L'abric ja l'arrecerarà si el fet de dormir al ras li afecta massa. Hi ha una altra intempèrie que li ha gelat més el cor.

Observa la llum de mitja tarda. En unes hores, tot serà envoltat pels tons ataronjats i malves de la posta. Ara, però, els núvols semblen dibuixats damunt d'un llenç impol·lut, i així s'imagina la seva vida, però al contrari. Les taques d'una existència erràtica i capriciosa han esdevingut el tarannà adquirit. Potser per això, a la fi, es troba en un terreny hostil, ignot, a la recerca d'unes petjades que tracin un itinerari quasi indesxifrable, com qui entreveu paraules enmig d'un palimpsest. S'imagina el rostre de la seva dona, tranquil i bell, amb la serenor d'una xemeneia que crepita ben a la vora. Aquesta classe de foc imagina, i en no ser possible, sent la impotència de qui viatja sempre contra corrent.

Taciturn en ple record, s'enfada amb ell mateix. No hi ha ningú per descarregar aquesta ira traginada des que ha travessat el llindar de la seva llar. L'enyorança ha pogut més que la crueltat dels rumors. L'enyorança i l'amor de l'home acomodat en una rutina matrimonial inamovible. Per això s'ha aturat, realment. Se sent inútil i absurd. Com aquesta recerca d'ombres que no es deixen atrapar. Perquè el rampell de la persecució no li ha deixat un marge per a la reflexió i cal preguntar-se de què servirà retenir amb ell aquesta dona, que creia seva, si ja ha decidit fugir amb algú altre. La fadiga li cobreix de plom els membres. Potser necessita dormir, acceptar, alliberar. I deixar viure... 


Cap comentari: