L'encaixada de mans dels dos homes és la rúbrica al tracte que negociaven. El glop de te amb menta, dolcíssim, contrasta amb l'amargor de la noia callada al fons de la sala. L'angúnia que sent li provoca nàusees. Els observa sota el vel, i s'adona que, al damunt de la taula, el rastre dels gots forma cercles, baules de la nova cadena que la lliga a un futur al costat d'un desconegut a qui haurà d'obeir i satisfer, com a marit i home.
1 comentari:
Rúbrica (o Dulcísima angustia)[Lliga de Microrelataires; J10]
El apretón de manos de los dos hombres es la rúbrica al trato que negociaban. El trago de té con menta, dulcísimo, contrasta con la amargura de la chica callada al fondo de la sala. La angustia que siente le provoca náuseas. Los observa bajo el velo, y se da cuenta de que, encima de la mesa, el rastro de los vasos forma círculos, eslabones de la nueva cadena que la ata a un futuro junto a un desconocido a quien deberá obedecer y satisfacer, como marido y hombre.
d.
Publica un comentari a l'entrada