Les òlibes ululen a l'exterior, quan la nit avança a marxes
forçades. És un bon auguri, ho pressent. És gat vell i sap què
signifiquen les bones vibracions; ell es guia pel cor. Lentament, abans
que la mandra l'endormisqui, repeteix dins del seu cap els fets del dia
d'avui, en arribar al luxós palau, on les zones enjardinades són
extenses i els gossos i d'altres espècies domesticades s'hi arraïmen.
Fora del recinte, cérvols, senglars i daines no són tan dòcils com els
animals de companyia, inclòs ell mateix, i sols es deixen atrapar per
les escopetes.
El primer contacte és afable, distès, a pesar del nerviosisme del començament. Trobar-se cara a cara amb l'amo sempre provoca respecte, però ho trampeja amb una abaixada d'ulls tan plena de seducció com de temor. Quan li indica que s'apropi més, sap que ha tingut l'efecte esperat: ja el té a la butxaca. La connexió visual és satisfactòria, i les seves paraules, carregades de complicitat, li vaticinen una relació extraordinària, carn i ungla diu ell. Cul i merda, apuntaran els envejosos.
Respira fondo, alleujat. Com si la nova llar li conferís el confort i les comoditats que durant tant de temps ha perseguit. Ara s'adona que la mà que l'amo li allarga no l'ha de mossegar, i es mantindrà fidel, mesell i llagoter fins a l'extenuació, perquè els rumors que li arriben sobre caceres d'elefants són certs. I ell, pessimista de mena, vol descartar aquesta fi per als seus ossos. És un gallina, ho reconeix, a banda de gos falder. Però, segons com es miri, també és una fura, malgrat que les males llengües el titllin de voltor, per l'aparent perícia i l'oportunisme que traspua. Seguirà endavant, ara que té el rei al seu favor; sols li resta ensabonar-lo convenientment amb l'assiduïtat que el caracteritza, i li demostrarà la submissió absoluta, com la primera de les seves mascotes.
S'ha adormit profundament, encara vestit, i somnia en l'endemà, quan comenci a greixar els engranatges del país, com ha promès, dies enrere, des del balcó del carrer Gènova, amb la vèrbola de parlar sense dir res.
El primer contacte és afable, distès, a pesar del nerviosisme del començament. Trobar-se cara a cara amb l'amo sempre provoca respecte, però ho trampeja amb una abaixada d'ulls tan plena de seducció com de temor. Quan li indica que s'apropi més, sap que ha tingut l'efecte esperat: ja el té a la butxaca. La connexió visual és satisfactòria, i les seves paraules, carregades de complicitat, li vaticinen una relació extraordinària, carn i ungla diu ell. Cul i merda, apuntaran els envejosos.
Respira fondo, alleujat. Com si la nova llar li conferís el confort i les comoditats que durant tant de temps ha perseguit. Ara s'adona que la mà que l'amo li allarga no l'ha de mossegar, i es mantindrà fidel, mesell i llagoter fins a l'extenuació, perquè els rumors que li arriben sobre caceres d'elefants són certs. I ell, pessimista de mena, vol descartar aquesta fi per als seus ossos. És un gallina, ho reconeix, a banda de gos falder. Però, segons com es miri, també és una fura, malgrat que les males llengües el titllin de voltor, per l'aparent perícia i l'oportunisme que traspua. Seguirà endavant, ara que té el rei al seu favor; sols li resta ensabonar-lo convenientment amb l'assiduïtat que el caracteritza, i li demostrarà la submissió absoluta, com la primera de les seves mascotes.
S'ha adormit profundament, encara vestit, i somnia en l'endemà, quan comenci a greixar els engranatges del país, com ha promès, dies enrere, des del balcó del carrer Gènova, amb la vèrbola de parlar sense dir res.
1 comentari:
Lechuzas (o Verborrea de Génova)
Las lechuzas ulular en el exterior, cuando la noche avanza a marchas forzadas. Es un buen augurio, lo presiente. Es perro viejo y sabe qué significan las buenas vibraciones; él se guía por las corazonadas. Lentamente, antes de que la pereza lo adormezca, repite dentro de su cabeza los hechos del día de hoy, al llegar al lujoso palacio, donde las zonas ajardinadas son extensas y los perros y otras especies domesticadas se agrupan. Fuera del recinto, ciervos, jabalíes y gamos no son tan dóciles como los animales de compañía, incluído él mismo, y solamente se dejan atrapar por las escopetas.
El primer contacto es apacible, distendido, a pesar del nerviosismo del comienzo. Encontrarse cara a cara con el amo siempre provoca respeto, pero lo capea con una bajada de ojos tan llena de seducción como de temor. Cuando le indica que se acerque más, sabe que ha tenido el efecto esperado: ya lo tiene en el bolsillo. La conexión visual es satisfactoria, y sus palabras, cargadas de complicidad, le vaticinan una relación extraordinaria, carne y uña dice él. Culo y mierda, apuntarán los envidiosos.
Respira hondo, aliviado. Como si el nuevo hogar le confieriese el confort y las comodidades que durante tanto tiempo ha perseguido. Ahora se da cuenta de que la mano que el amo le alarga no debe ser mordida, y se mantendrá fiel, servil y adulador hasta la extenuación, porque los rumores que le llegan sobre cacerías de elefantes son ciertos. Y él, pesimista por naturaleza, quiere descartar este fin para sus huesos. Es un gallina, lo reconoce, aparte de perro faldero. Pero, según se mire, también es un hurón, aunque las malas lenguas lo tachen de buitre, por la aparente pericia y el oportunismo que rezuma. Seguirá adelante, ahora que tiene al rey a su favor; sólo le queda pelotearle convenientemente con la asiduidad que lo caracteriza, y le demostrará la sumisión absoluta, como la primera de sus mascotas.
Se ha dormido profundamente, aún vestido, y sueña en el día siguiente, cuando empiece a engrasar los engranajes del país, como prometió, días atrás, desde el balcón de la calle Génova, con la verborrea de hablar sin decir nada.
d.
Publica un comentari a l'entrada