Es desperta amb els efluvis eròtics encara presents en l'olor dels llençols. L'episodi de la nit anterior ha estat la conseqüència d'ingerir marisc i acompanyar-lo d'un vi blanc glaçat. El seu penis, però, resta flàccid com de costum, amnèsic de tot allò que ha experimentat fa unes hores. Gràcies a la porta entreoberta del bany, sent la Carmela, la seva esposa, taral·larejant una melodia ben animada, entre el xipoll de l'aigua en el bidet. Una altra cosa no tindrà, però ningú no la guanya en polidesa. Els anys de convivència no l'han embrutida. I la segueix trobant atractiva, sensual, allò que el va captivar, amb tanta freqüència, des del primer dia.
Com anit, que, per celebrar el seu aniversari de casats, va guarnir la taula d'allò més. Per acabar-ho d'adobar, la combinació que va deixar entreveure sota el vestit va desarmar-lo. La despullà i descobrí el seu cos ja conegut, els pits caiguts però bells encara, i tot un cúmul de sensacions provocat per la nuesa, que els dugué a l'èxtasi. A l'uníson, en pocs minuts. El son profund i reconfortant els atrapà, fins ara mateix. Es recorda endut per un corrent torrencial, previsible, anunciat per tants indicis. Es meravella encara de l'ímpetu de la Carmela en cada nou embat, folla i desbocada, galopant-lo com mai. Resta astorat pels records tan vívids.
El degoteig d'aigua s'atura, no pas la tonada entusiasta. Quan ella apareix al llindar de la porta, amb cara de reclamar un nou combat, sense ganes de signar un armistici encara, res no ha canviat sota els llençols. Se li abalança, amb la boca àvida de llengua i els mugrons demanant mossecs... i ell suporta el xàfec estoicament. És quan maleeix la mare Natura, que l'ha fet arribar a octogenari ple de salut però amb dèficit de vigor.
Com anit, que, per celebrar el seu aniversari de casats, va guarnir la taula d'allò més. Per acabar-ho d'adobar, la combinació que va deixar entreveure sota el vestit va desarmar-lo. La despullà i descobrí el seu cos ja conegut, els pits caiguts però bells encara, i tot un cúmul de sensacions provocat per la nuesa, que els dugué a l'èxtasi. A l'uníson, en pocs minuts. El son profund i reconfortant els atrapà, fins ara mateix. Es recorda endut per un corrent torrencial, previsible, anunciat per tants indicis. Es meravella encara de l'ímpetu de la Carmela en cada nou embat, folla i desbocada, galopant-lo com mai. Resta astorat pels records tan vívids.
El degoteig d'aigua s'atura, no pas la tonada entusiasta. Quan ella apareix al llindar de la porta, amb cara de reclamar un nou combat, sense ganes de signar un armistici encara, res no ha canviat sota els llençols. Se li abalança, amb la boca àvida de llengua i els mugrons demanant mossecs... i ell suporta el xàfec estoicament. És quan maleeix la mare Natura, que l'ha fet arribar a octogenari ple de salut però amb dèficit de vigor.
1 comentari:
Frecuencias
Se despierta con los efluvios eróticos todavía presentes en el olor de las sábanas. El episodio de la noche anterior ha sido la consecuencia de ingerir mariscos y acompañarlo de un vino blanco helado. Su pene, sin embargo, está flácido como de costumbre, amnésico de todo lo que ha experimentado hace unas horas. Gracias a la puerta entreabierta del baño, oye a Carmela, su esposa, tararear una melodía bien animada, entre el chapoteo del agua en el bidé. Otra cosa no tendrá, pero nadie la gana en pulcritud. Los años de convivencia no la han embrutecido. Y la sigue encontrando atractiva, sensual, eso que lo cautivó, con tanta frecuencia, desde el primer día.
Como anoche, que, para celebrar su aniversario de casados, engalanó la mesa de lo más. Por si fuera poco, la combinación que dejó entrever bajo el vestido lo desarmó. La desnudó y descubrió su cuerpo ya conocido, los pechos caídos pero bellos aún, y todo un cúmulo de sensaciones provocado por la desnudez, que les llevó al éxtasis. Al unísono, en pocos minutos. El sueño profundo y reconfortante los atrapó, hasta ahora mismo. Se recuerda llevado por una corriente torrencial, previsible, anunciada por tantos indicios. Se maravilla aún del ímpetu de Carmela en cada nuevo embate, loca y desbocada, galopante como nunca. Resta sorprendido por los recuerdos tan vívidos.
El goteo del agua se detiene, pero no la melodía entusiasta. Cuando ella aparece en el umbral de la puerta, con cara de reclamar un nuevo combate, sin ganas de firmar un armisticio aún, nada ha cambiado bajo las sábanas. Se le abalanza, con la boca ávida de lengua y los pezones pidiendo mordiscos... y él soporta el chaparrón estoicamente. Es cuando maldice a la madre Naturaleza, que lo ha hecho llegar a octogenario lleno de salud pero con déficit de vigor.
d.
Publica un comentari a l'entrada