Dues
de les grans passions de l'Èrica són llegir i viatjar. El seu pare,
orgullós que la seva filla sigui una devoradora de llibres, la premia
molt sovint amb passatges cap a països diversos, que sempre són una
sorpresa. S'ho pot permetre; amb el sou de diplomàtic, cap membre de la
família no ha de preocupar-se per tenir un plat a taula o l'armari ben
assortit. Aquesta vegada, però, el pare li deixa decidir la destinació
de les següents vacances:
— Puc Kenya? —pregunta la noia tímidament. Després de llegir Memòries d'Àfrica, d'Isak Dinesen, aquest és el lloc que omple els seus somnis.
— Ja ho veurem, senyoreta. Paciència...— afegeix el pare i aquesta resposta la deixa força capficada.
Al llarg dels dies que segueixen, el pare parla poc amb ella, com si l'evités, i el veu més murri i seriós del que acostuma. L'Èrica es penedeix d'haver estat capriciosa en la seva elecció. Potser sigui perillós aquest continent o massa àrdua la gestió. I encara recorda l'anterior caprici que se li va passar pel cap el darrer aniversari, a pesar d'aquesta paciència que li reclamen. Totes les novel·les juvenils de Lisbeth Werner, que tant havia gaudit el pare en la seva adolescència. A data d'avui no hi ha hagut cap notícia del seu desig. Per això, el viatge a Kenya li sembla igual d'inabastable, i encara més cada dia que transcorre perquè el seu aniversari és a tocar.
Amb un sopar frugal i escàs, la vigília del seu natalici es presenta trista i grisa. L'Èrica, amb l'estómac completament minúscul, quasi no menja res del seu plat, decebuda per tant desànim. Arrossega els peus cap a la seva habitació, després d'haver desitjat bona nit a tothom, inclòs en Goliat, el seu chihuahua. La sorprèn un enorme paquet damunt del seu llit, que la fa xisclar d'emoció i d'alegria. Estripa el paper de l'embolcall i hi apareixen els vint-i-nou exemplars de la col·lecció que havia demanat un any enrere, tots els títols de “Puck” ordenats correctament. Al capdamunt de la pila de llibres, un sobre que conté els bitllets per viatjar cap al país africà. Les llàgrimes que omplen els seus ulls no permeten que s'adoni que els seus pares són ben a la vora, que l'abracen també emocionats i somrients. L'espera ha valgut la pena...
— Puc Kenya? —pregunta la noia tímidament. Després de llegir Memòries d'Àfrica, d'Isak Dinesen, aquest és el lloc que omple els seus somnis.
— Ja ho veurem, senyoreta. Paciència...— afegeix el pare i aquesta resposta la deixa força capficada.
Al llarg dels dies que segueixen, el pare parla poc amb ella, com si l'evités, i el veu més murri i seriós del que acostuma. L'Èrica es penedeix d'haver estat capriciosa en la seva elecció. Potser sigui perillós aquest continent o massa àrdua la gestió. I encara recorda l'anterior caprici que se li va passar pel cap el darrer aniversari, a pesar d'aquesta paciència que li reclamen. Totes les novel·les juvenils de Lisbeth Werner, que tant havia gaudit el pare en la seva adolescència. A data d'avui no hi ha hagut cap notícia del seu desig. Per això, el viatge a Kenya li sembla igual d'inabastable, i encara més cada dia que transcorre perquè el seu aniversari és a tocar.
Amb un sopar frugal i escàs, la vigília del seu natalici es presenta trista i grisa. L'Èrica, amb l'estómac completament minúscul, quasi no menja res del seu plat, decebuda per tant desànim. Arrossega els peus cap a la seva habitació, després d'haver desitjat bona nit a tothom, inclòs en Goliat, el seu chihuahua. La sorprèn un enorme paquet damunt del seu llit, que la fa xisclar d'emoció i d'alegria. Estripa el paper de l'embolcall i hi apareixen els vint-i-nou exemplars de la col·lecció que havia demanat un any enrere, tots els títols de “Puck” ordenats correctament. Al capdamunt de la pila de llibres, un sobre que conté els bitllets per viatjar cap al país africà. Les llàgrimes que omplen els seus ulls no permeten que s'adoni que els seus pares són ben a la vora, que l'abracen també emocionats i somrients. L'espera ha valgut la pena...
1 comentari:
Dos de las grandes pasiones de Érica son leer y viajar. Su padre, orgulloso de que su hija sea una devoradora de libros, la premia muy a menudo con pasajes hacia países diferentes, que siempre son una sorpresa. Se lo puede permitir; con el sueldo de diplomático, ningún miembro de la familia ha de preocuparse por tener un plato en la mesa o el armario bien surtido. Esta vez, sin embargo, el padre le deja decidir el destino de las siguientes vacaciones:
- ¿Puedo Kenia? -pregunta la chica tímidamente. Después de leer Memorias de África, de Isak Dinesen, este es el lugar que llena sus sueños.
- Ya lo veremos, señorita. Paciencia...- añade el padre y esta respuesta la deja bastante pensativa.
A lo largo de los días que siguen, el padre habla poco con ella, como si la evitara, y lo ve más callado y serio de lo que acostumbra. Éricao se arrepiente de haber sido caprichosa en su elección. Quizás sea peligroso este continente o demasiado ardua la gestión. Y aún recuerda el anterior capricho que se le pasó por la cabeza en su último cumpleaños, a pesar de esta paciencia que le reclaman. Todas las novelas juveniles de Lisbeth Werner, que tanto había disfrutado el padre en su adolescencia. A fecha de hoy no ha habido ninguna noticia de su deseo. Por ello, el viaje a Kenia le parece igual de inalcanzable, y aún más cada día que transcurre porque su cumpleaños está al caer.
Con una cena frugal y escasa, la víspera de su cumpleaños se presenta triste y gris. Érica, con el estómago completamente minúsculo, casi no come nada de su plato, decepcionada por tanto desánimo. Arrastra los pies hacia su habitación, después de haber deseado buenas noches a todos, incluido Goliat, su chihuahua. La sorprende un enorme paquete encima de su cama, que la hace gritar de emoción y de alegría. Desgarra el papel del envoltorio y aparecen los veintinueve ejemplares de la colección que había pedido un año atrás, todos los títulos de "Puck" ordenados correctamente. En lo alto de la pila de libros, un sobre que contiene los billetes para viajar hacia el país africano. Las lágrimas que llenan sus ojos no permiten que se dé cuenta de que sus padres están cerca, que la abrazan también emocionados y sonrientes. La espera ha valido la pena...
d.
Publica un comentari a l'entrada