Rúbrica (o Descendència)[55a Crida de VullEscriure]

Diuen que tenim un germà. Proper, si més no. A Molins de Rei, per a més detalls. I també una neboda, que heretarà tota la fortuna que hagi pogut reunir la nostra família perquè no tindrem descendència. Un germà, el nom del qual no volem recordar, que, segons anem entenent, ens ha fet la vida impossible amb fal·làcies de tota mena, amb paranys tan precisos com revessos. Però, enmig de la desorientació de voltar i vagar en una espiral d'insomni i de fadiga, hem perdut la noció de l'esdevingut. En quin segle vivim? I els corrents del vent que ens duen capriciosament cap allà on volen, sense constància ni resistència.

Diuen que hem llençat per la borda tot l'aprenentatge de la travessia pel desert, com si els molins haguessin esdevingut gegants envers les nostres ales plenes de futur i restéssim vagant per l'espai sideral fins que una ànima càndida ens arreplegui i ens restitueixi el que no volem ni podem recordar. I tornarem a la família pròdiga que hem perdut enmig d'aquest escampall, amb els fulls del calendari amuntegats al nostre voltant. Potser així sí que sabrem posar la data exacta a aquest deliri que experimentem.

Si retorna el germà gran i aprofita per reprendre'ns, com si fóssim una canalla malgirbada i escanyolida que no se sap defensar d'un insult? Premem els punys, ja tacats de sang, al voltant del coll del company de feina. És tan semblant a la fesomia d'aquell germà que ens obliguen a remembrar... L'asfixiarem, sense compassió, amb ulls de ràbia, fins que el darrer hàlit, acompanyat d'un gemec ensordit, em despertin en la demència de nosaltres per esdevenir de nou jo, eixordat per mils de veus que em multipliquen les personalitats que sóc. Al capdamunt d'un aerogenerador, l'homicidi serà la projecció d'un boig feta realitat. Ara només resta la rúbrica. M'abocaré al buit, des dels trenta-tres metres que em separen del terra, al bell mig del Parc Eòlic del Collet dels Feixos.

Demà, amb rigor extrem, una connexió poc habitual descobrirà als teleespectadors l'intrínsec horror de la ment humana. Sense molins ni gegants... Ni jos.