Paraules obligades: geni-estiu-màgia-amagar-amarg/a-llàntia-llanta
Ho té clar. A l'estiu no hi ha màgia que valgui per fer desaparèixer la
xafogor. Ni que sigui un geni o un mag il·lustre. Ni la bruixa de la
sogra fa abaixar un grau centígrad la temperatura del termòmetre. I ja
no sap en quin racó ombrívol de la casa amagar-se, que ja li arriben
totes les xacres, com una amarga mossegada de mal humor que li dura tot
el sant dia.
Sigui on sigui, la calor l'assetja. És quelcom del tot indefugible, talment com l'acció de girar per una llanta d'un cotxe. Aleshores, remenant per entre les golfes, que és la part més fresca de l'habitatge, la llàntia màgica se li apareix enmig del desordre. La seva sort sembla haver canviat. Amb un sol desig, aconseguirà defugir d'una vegada per totes d’aquesta hòrrida calitja. Quan la frega, però, no passa res de res. I és que fora de la llàntia no hi ha aire condicionat.
Sigui on sigui, la calor l'assetja. És quelcom del tot indefugible, talment com l'acció de girar per una llanta d'un cotxe. Aleshores, remenant per entre les golfes, que és la part més fresca de l'habitatge, la llàntia màgica se li apareix enmig del desordre. La seva sort sembla haver canviat. Amb un sol desig, aconseguirà defugir d'una vegada per totes d’aquesta hòrrida calitja. Quan la frega, però, no passa res de res. I és que fora de la llàntia no hi ha aire condicionat.
[relat escrit a quatre mans junt amb l'Edgar Cotes Argelich]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada