Paraules obligades: mandra-peresa-vulnerable-parsimònia-obnubilat/ada-vermell/a-jutge
(En homenatge a Vincent van Gogh, en el seu 124è aniversari de la mort)
Traços damunt del llenç, entre el deliri i el goig obnubilat de qui ha abraçat la bogeria, que en el cavallet reposa després d'hores de feina i de parsimònia. Ara arriba el moment d'aturar-se, quan els ulls senten la mandra del cansament, i els pinzells semblen buidats per la inspiració, en el capvespre vermell. Potser més tard fustigui el seu esperit vulnerable
i malaltís i reflecteixi damunt del paper els tints de la nit, la nit
estrellada que es vaticina. Però cal descansar una estona més, i la idea
del repòs etern li descarrega damunt dels membres la peresa absoluta. Dins del seu cap, una frase, com la sentència d'un jutge, solemne: La tristesa durarà sempre.
La recordarà dies després, en plena agonia, per repetir-la al seu germà
Theo. Avui és insuportable el dolor al lloc on hi havia l'orella, temps
enrere tallada. Pintar el seu món interior és la seva raó de viure. Per
això, avui, que sent les mandíbules de la follia devorant-lo lentament,
cal que trobi una sortida. O un revòlver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada