Tanmateix, entre els taulons escampats a la platja,
En el desordre capriciós engendrat per les onades,
Crèiem sentir la flaire familiar de la llar, endebades,
La seva confortable calma, barrejada amb el paisatge.
Sèiem, emmudits, amb el silenci hermètic, necessari,
Desprès arran dels plors i dels crits i del rebombori
I del torb, després de l'èxode, com orfes en el desori
De cercar unes mans maternes allà on regna el desvari.
I solament esperàvem, com qui reconeix l'esperança,
La clara silueta tènue d'una vela en l'horitzó, dibuixada
Amb traços tan clars com imperfectes al fons de la mirada
Del guaita, en anunciar la notícia, inclús abans del drama.
Tot i així, els nostres ànims eren dèbils com una flama
Encesa al bell mig de l'huracà, rebecs de tanta recança.
En el desordre capriciós engendrat per les onades,
Crèiem sentir la flaire familiar de la llar, endebades,
La seva confortable calma, barrejada amb el paisatge.
Sèiem, emmudits, amb el silenci hermètic, necessari,
Desprès arran dels plors i dels crits i del rebombori
I del torb, després de l'èxode, com orfes en el desori
De cercar unes mans maternes allà on regna el desvari.
I solament esperàvem, com qui reconeix l'esperança,
La clara silueta tènue d'una vela en l'horitzó, dibuixada
Amb traços tan clars com imperfectes al fons de la mirada
Del guaita, en anunciar la notícia, inclús abans del drama.
Tot i així, els nostres ànims eren dèbils com una flama
Encesa al bell mig de l'huracà, rebecs de tanta recança.
1 comentari:
Sepas el éxodo (o Náufragas noticias)
Sin embargo, entre los tablones esparcidos en la playa,
En el desorden caprichoso engendrado por las olas,
Creíamos sentir el olor familiar del hogar, en vano,
Su confortable calma, mezclada con el paisaje.
Nos sentábamos, enmudecidos, con el silencio hermético, necesario,
Desprendido a raíz de los llantos y los gritos y del alboroto
Y la ventisca, después del éxodo, como huérfanos en el desorden
De buscar unas manos maternas allí donde reina el desvarío.
Y solo esperábamos, como quien reconoce la esperanza,
La clara silueta tenue de una vela en el horizonte, dibujada
Con trazos tan claros como imperfectos en el fondo de la mirada
Del vigía, al anunciar la noticia, incluso antes del drama.
Aun así, nuestros ánimos eran débiles como una llama
Encendida en medio del huracán, reacios de tanta pesadumbre.
d.
Publica un comentari a l'entrada