deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

19/5/14

Ciclotímia (o Urticària)(Minirepte96)

Avui semblo autista. En el meu món interior on hi cabo només jo i ningú més, on tot el que és aliè em molesta. I, a més, he d'escriure sobre paraigües i no m'arriba cap idea mitjanament acceptable. Fa dies que les muses es burlen de mi i em transmeten paraules de dol i de tristesa més que potinejades. Estic com Sheherezade i, per més ironia, angoixat per un sultà inexistent que no em reclamarà un relat. Potser és l'exigència personal que em té en tensió o el sol espaterrant que no ajuda al procés de creació. Ni un indici de pluja en el cel ni en la previsió meteorològica m'allargarà una mà per gargotejar quatre línies on encabir-hi subreptíciament una barnilla només. I experimento una ciclotímia lleu des del moment de llegir la proposta del Minirepte. Des de l'eufòria de mil-i-una idees entrelligades a la depressió de veure que el termini s'exhaureix i no hi ha res dins del meu cap que interconnecti les poques neurones que se m'activen ja. I el bucle no s'atura, s'entortolliga encara més al meu voltant. No seré capaç de crear un plugim, ja no dic un diluvi, per provocar més xafogor o un xàfec aparegut del no-res que sorprengui una parella fent l'amor a la platja? O serà millor rendir-me davant de l'evidència que he perdut pistonada en això d'escriure i que Picasso tenia raó en dir que les muses t'han d'agafar treballant? Com que la peresa em tempta tant els últims temps... Berenaré, que serà més profitós. Engego el televisor i, al canal de RAC105 apareix l'escultural Rihanna. L'apegalosa melodia d'Umbrella em provoca urticària. Qui ha estat capaç de compondre aquesta gasòfia sobre paraigües? No pretenc respondre aquesta pregunta filosofal; quan acabi de berenar intentaré endegar el meu relat. Per ara desisteixo.

3 comentaris:

deomises ha dit...

Ciclotimia (ó Urticaria)

Hoy parezco autista. En mi mundo interior donde quepo sólo yo y nadie más, donde todo lo que es ajeno me molesta. Y, además, tengo que escribir sobre paraguas y no me llega ninguna idea medianamente aceptable. Hace días que las musas se burlan de mí y me transmiten palabras de duelo y de tristeza más que toqueteadas. Estoy como Sheherezade y, por más ironía, angustiado por un sultán inexistente que no me reclamará un relato. Tal es la exigencia personal que me tiene en tensión o el sol deslumbrante que no ayuda al proceso de creación. Ni un indicio de lluvia en el cielo ni en la previsión meteorológica me tenderá una mano para garabatear cuatro líneas donde acomodar subrepticiamente una varilla solamente. Y experimento una ciclotimia leve desde el momento de leer la propuesta del Minireto. Desde la euforia de mil y una ideas entrelazadas a la depresión de ver que el plazo se agota y no hay nada en mi cabeza que interconecte las pocas neuronas que se me activan ya. Y el bucle no se detiene, se enreda aún más a mi alrededor. ¿No seré capaz de crear una llovizna, ya no digo un diluvio, para provocar más bochorno o un chaparrón aparecido de la nada que sorprenda a una pareja haciendo el amor en la playa?¿O será mejor rendirme ante la evidencia que he perdido fuelle en esto de escribir y que Picasso tenía razón al decir que las musas te han de coger trabajando? Como la pereza me tienta tanto en los últimos tiempos... Merendaré, que será más provechoso. Enciendo el televisor y, en el canal de RAC105, aparece la escultural Rihanna. La pegajosa melodía de Umbrella me provoca urticaria. ¿Quién ha sido capaz de componer esta bazofia sobre paraguas? No pretendo responder a esta pregunta filosofal; cuando termine mi merienda intentaré iniciar el relato. Por ahora desisto.



d.

Elfreelang ha dit...

de vegades cal suposo aquest bucle endins un mateix.....fent i desfent ja tens un escrit ....

Anònim ha dit...

A mí, los días de lluvias y paraguas me traen muy buenos recuerdos,ven que te lo cuente y así te inspiro ;-P