Bèsties bípedes (o Obsolescència instantània)(48a Crida de VullEscriure)

Segons els pares, l'any 2000 havia d'obrir noves portes a l'avenç tecnològic. I la Virgínia ho experimenta amb tota la seva plenitud en prémer el botó. Embadalida comprova que és immediat l'efecte. Ni la velocitat de la llum pot superar aquesta acceleració. Davant seu, reminiscències d'un panorama que li és conegut però tan evident que es troba en ple transcurs del passat que no li cal pessigar-se per saber que no somnia. És real allò que veu, allò que escolta. Se sent privilegiada, malgrat un cert malestar, barreja de vertigen i perplexitat: s'adona que els seus rebesavis mai no haurien pogut ser testimonis com ella d'aquests teletransports quasi instantanis, però potser sentirien el privilegi de ser més feliços. Inclús lliures d'un sistema d'esclavatge silenciós, quasi innocu, invisible a simple vista.

La Virgínia dubta abans de prémer de nou el botó, que la retornarà al seu present, perquè ha quedat paralitzada durant uns segons que li han semblat segles. Ara ja no es burlarà de les narracions de ciència-ficció tan escampades entre les seves generacions anteriors. Recorda l'entusiasme del seu pare en parlar-li de Philip K. Dick, d'Aldous Huxley o de la sèrie Star Trek. Bèsties bípedes d'altres planetes, individus de mons paral·lels que no entenen la societat, foscor... Tots tres elements s'amalgamen davant dels seus ulls avui, en la que és la data vigent: 8 d'abril de 2014. La màquina del temps s'amaga en el comandament a distància del seu televisor, mentre Rosa Díez vomita paraules en l'estrada del Congrés.