Per què he de perdre els somnis on el
pont
És pronunciat pels teus llavis amb
síl·labes
De tornaveu i d'oneig silvestre, on el
batec
És una forma de viure tan semblant a
besar-te?
Per què he de fingir ser ombra quan
esdevens
Absència i promptitud, gest del vent
gèlid,
En cada racó on la llum és pell que
et cobreix?
Per què el vers ha de ser la sang que
recorri
Aquest cos mortal, que agonitza enmig
del mut
Silenci de voler raure en braços de la
fal·làcia
Si cal oferir la vida per abastar-te en
el far?
Per què, digues, si em lligues les
mans al rumb
Dels teus ulls de brúixola, i el nord
és perdre,
Un cop més, en constància, el seny i
la demència?
1 comentari:
¿Por qué tengo que perder los sueños donde el puente
Es pronunciado por tus labios con sílabas
De eco y de ondeo silvestre, donde el latido
Es una forma de vivir tan parecido a besarte?
¿Por qué tengo que fingir ser sombra cuando te conviertes
En ausencia y prontitud, gesto del viento gélido,
En cada rincón donde la luz es piel que te cubre?
¿Por qué el verso debe ser la sangre que recorra
Este cuerpo mortal, que agoniza en medio del mudo
Silencio de querer estar en brazos de la falacia
Si es necesario ofrecer la vida para alcanzarte en el faro?
¿Por qué, dime, si me atas las manos al rumbo
De tus ojos de brújula, y el norte es perder,
Una vez más, en constancia, la cordura y la demencia?
d.
Publica un comentari a l'entrada