deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

15/10/13

Vigília (o Sístole i diàstole)(Relats Conjunts)

I la ferida no sagna, estesa en tot l'horitzó,
Quan la muntanya delimita cada batec del cor,
Sístole i diàstole sense fre, fins que el topall
Sigui la pròpia pell, sense més camí que l'alè.

I la cicatriu és recorreguda pel misteri extens
I intens, canviant com el pas dels núvols davant
Dels ulls, i un cor viu es desviu per no aturar
L'accelerat ritme frenètic del seu món interior.

Desplega artèries, venes, gotes de sang fetes desig,
La vida en un sol segon, els somnis més bells, inclús
Els malsons, perquè la vigília també eternitza la nit.

Desfés nusos amb el passat, glops de fel que faran
Amarg tot centímetre caminat com si fossis nou-nat:
La ruta cap a l'infinit és temerària, com el desconegut.


1 comentari:

Mariola Nos ha dit...

Cops de fel que fan amarg l'infinit més finit ...

M'alegra llegir-te!