[seguint un poema de Jaume Dargó]
(...) Han de guarir-nos l'ànim
Amb plenilunis i ruixats intensos,
Avui també.
I compto els segons que ens separen
Encara, com un adolescent dolent
Els glops de l'amor primerenc.
Delit fervent, llunes goludes
D'udols dirigits a elles, i sempre
Sembla massa aviat per adormir-se.
Parracs deixats al vent,
Làmines finíssimes
Per cobrir els somnis
Aconseguits; saps que som
Ànimes bessones?
Si véns, Anna,
Acollirem
Cada nou xàfec
Endins dels cors.
Amb plenilunis i ruixats intensos,
Avui també.
I compto els segons que ens separen
Encara, com un adolescent dolent
Els glops de l'amor primerenc.
Delit fervent, llunes goludes
D'udols dirigits a elles, i sempre
Sembla massa aviat per adormir-se.
Parracs deixats al vent,
Làmines finíssimes
Per cobrir els somnis
Aconseguits; saps que som
Ànimes bessones?
Si véns, Anna,
Acollirem
Cada nou xàfec
Endins dels cors.
1 comentari:
és molt bell això d'acollir els xàfecs dins els cors!
Publica un comentari a l'entrada