Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo
Salvador ESPRIU.
...I esdevinc ràbia
En la nit
Envers el Drac
Qui torna a encendre
El seu foc,
D'estèril pac,
Insistent.
Amb la barjaula
De l'orgull
Farà el pinyac,
Melanosi
En la pell
De l'atziac
Sofriment,
A la rabera.
La brivalla,
De classe absent,
Em deixa la ira,
També el cròtal,
Bord descendent
De l'eunuc.
Amb llur estèril
Veu, sóc ara
L'etern xemic
Del dejuni
Imposat pel
Cruel i inic
Truc del cuc.
Seré l'odi
De l'oblidat
Ós, fent son ball
Amb musica
D'orbs gitanos,
Metec mestall
En mos ulls,
Abans que l'ombra
Del passat
Acabi amb mi?
No desitjo
Sa claror morta,
Fals benjuí,
Sos rebulls.
El corb i el Drac
Es faran ali
En el burxanc
De llur enveja,
On fingeixen
Amb pas de cranc
Llur nyec-nyec.
En l'hivern
De llur cruesa,
Venc la Xelec
Que em donarà
La xavalla
Del periec,
Que no hec,
Lluny del silenci,
Perquè no crec
El Drac ni el mec.
Xelec=neu en hebreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada