Primícies (Misèria IV)

El seu urc passa de mida,
i el pacífic capità,
pel prestigi de l'alt càrrec,
li tallava en rodó el cap

Salvador ESPRIU.

...I el Drac em mira
Amb el seu
Ull de cristall,
Creient-se candi,
Com caiman
Perdut en el call
De l'oblit.

Lluny, en la fosca,
Novament
Trobo el perfum,
Ferit pel mec
I pel monstre
Que ja es consum
En la nit.

I la barjaula,
Insistent,
No aprèn nous mots.
En el Drac
trobarà el premi,
Ninots de llots
Dejunant,

Perquè l'enveja
El corromp
Intensament.
Voltors de l'odi
Arribaven
Al cos morent
Del foscant.

Tindré primícies
De l'erm fred
Del gelós Drac,
Ans que fletxes
Fugaçment surtin
Del seu buirac,
Voraç corb

Que em devora?
El monstre buf
Fa el seu bruel
En el serrall
Que el rebutja
I, essent cruel,
Em torna orb.

La buida xicra
Serà xeflis
Per a sa fam;
Dono la baca
A sa queixa
De tenaç clam,
Xiribec

Del meu viure.
És patafi
Del pútrid llac
Del seu orgull.
No separa
Amb el patac
Del doblec
L'indivisible
Ramat. El llimac
És massa a frec.