Has inundat el meu esperit amb la pluja
Que m'impregna les mil·lèsimes de segon
De l'existència per ser-te veneració constant?
Has engolit els deserts de la soledat extrema
Amb els parpres quan em mires fins a la sacietat
O solament han estat oblidats per la pupil·la meva,
Que solca camins carnals pel teu cos exultant?
Has asfixiat la lassitud que em persegueix i m'uja
O m'has renovat els membres amb tendresa i amor
Per sentir-me capaç de tot, amb tu i en Pau amb el món?
Has tatuat en els núvols la lluita vers el que no vull témer
O has signat definitivament l'armistici entre els llavis i l'enyor
Per saber que demà despertaré amb tu, amb l'eterna treva?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada