Lingüística

Diràs avui i em retornarà la perfecció dels teus llavis als ulls,
I sabré com anomenes la pell quan l'acaricio amb la calidesa
Del món sencer, com la ploma que festeja la brisa i no pesa,
I xiuxiuejaré els mots que ens agermanen, lluny dels embulls.

Diré vida i bategarà en el paladar la frase que basteixo i reculls
Quan el silenci calla i deixa pas al reialme on seràs princesa
Per sempre, i ordenaré el meu dia i la teva nit amb la certesa
Exacta de qui coneix la mar i en detecta penya-segats i esculls.

Diràs camí i els peus seguiran endavant, a la recerca de dreceres
Que ens apropin més allò que mai no oblidem i que ens pertany,
Per respirar i viure, per guarir la memòria presa del record i del seu dany.

Diré aigua i assaboriré cada gram de pluja que ho xopi tot, les primeres
Gotes que tamborinegin al fons de l'esperit i et revelin què esperes:
En la immobilitat del cos, el cor batega i parla amb llengües d'antany.