deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

10/3/13

Andròmines (Repte Clàssic DXL)

Després d'anys de monotonia i de matrimoni amb més daltabaixos que moments d'alegria, la nostra relació ha quedat en una via morta. Les tertúlies amb els companys de feina o amb els amics de la colla de tota la vida no sempre són per passar l'estona i, de vegades, inclús porten sorpreses. Això em va passar la darrera vegada i, entre cerveses i riallades, vam tocar els temes típics. Des del futbol al rànquing entre les paies que treballen a l'oficina i les que veiem als programes de televisió o a les revistes. Aquest darrer tema, inevitablement i infal·lible, duu cap a les nostres dones, xicotes o el nom que cada cas concret tingui. En aquella ocasió, l'alcohol ingerit, amb poc aliment sòlid (les patates braves de rigor, festucs, cacauets, olives farcides,... més per enganyar l'estómac que perquè esdevingués un tiberi pantagruèlic), va brindar-me l'ocasió d'or de parlar del meu matrimoni i de la situació real. Les crítiques van recaure en ella, sens cap dubte, amb exageracions i facècies diverses que van divertir-nos més que lamentar la meva sort.

Les conclusions d'aquell dantesc espectacle, enmig de paraules pujades de to i rots i d'altres sorolls que m'estalvio detallar, van portar-me a entrar al sex-shop. Havíem debatut els pros i els contres dels vibradors i dels consoladors. Realment era prou difícil saber què podria satisfer millor les necessitats de la meva senyora i com que havia de ser una sorpresa, no vaig gosar consultar-li-ho pas, malgrat tenir dues setmanes de marge per al nostre aniversari. A més, deixant de banda les tertúlies, un servidor no sol desplegar un atreviment desmesurat (podria dir que inexistent), així que l'entrada a l'establiment fou més aviat caòtica i sense rumb concret. Tampoc no va ajudar que la persona que atenia darrere del mostrador fos del sexe femení. Per tant, tot cohibit, vaig anar directe a les cabines, on s'emetien diversos tipus de cintes pornogràfiques dels gustos més diferents (inimaginables per a mi fins a aquell moment, encara que costi de creure).

La vergonya inicial va desaparèixer al cap de cinc minuts de veure quin pa s'hi donava allà dins i, fent honor als malnoms que ens solen definir (des de llimac fins a mico, i tot un reguitzell d'animals prou relacionats amb el tema del cardar), la visió d'aquelles escenes tan explícites va provocar-me una excitació insòlita que ni la millor de les nits podrà superar mai. Només destorbada per la fi del crèdit, que m'enganxava a contrapeu, cosa que em feia córrer regirant les butxaques a la recerca de monedes o bitllets per seguir gaudint de l'espectacle audiovisual. Sabia que aquesta no era la finalitat d'entrar al local, però no podia sortir amb aquell entrecuix tan inflat. El compartiment amb mocadors de paper van ajudar a eixugar-me la conseqüència de tantes monedes invertides en aquella cabina, abans de sortir-ne, dissimuladament.

La trajectòria dubitativa entre les prestatgeries van fer menys evident allò que acabava de succeir allà dins. Encara que penso que tothom ho deu saber. Més tranquil i relaxat, l'exploració del sex-shop va ser bufar i fer ampolles. De mides i de colors variats, l'extensa oferta i la col·locació dels objectes que cercava era idònia per acabar de perdre'm del tot dins d'aquella mar d'estoc novíssim per al meu tarannà de bocamoll i de xerraire sense haver vist tant de món com gallejava. No vaig obrir boca i vaig engrapar el més gros dels cilindres per poder fugir d'allà el més ràpid possible. A l'hora de pagar, ni un sol mot va sortir dels meus llavis, roig com un tomàquet com devia estar... Ho notava. Notava el rubor en les meves galtes, indicador de la meva primera vegada, encara que hagués agafat aire per omplir-me el pit i aparentar experiència i seguretat en allò que feia i comprava.

No hi havia ningú a casa. I, en arribar, l'operació de comprovar les característiques de l'estri obtingut va ser fàcil i m'omplia de satisfacció haver-me'n sortit tan bé. Molt més fàcil que la tria, sincerament. Però el que va fer-me tocar de peus a terra i dubtar de la bona elecció. Un “Made In China” imprès a la capsa va esdevenir una esgarrifança i suor freda immediates. Calia comprovar que aquells materials no fossin defectuosos ni posessin en perill la meva senyora. Que una cosa és no tenir una relació òptima i l'altra desitjar el mal a algú... Ara encara hi penso, en el risc que vaig córrer en aquell moment. Però, en aquell moment, vaig ser temerari per primer cop en la meva vida i, per l'estimació d'anys de convivència, vaig fer de conillet d'Índies per assegurar-me que aquella andròmina no era més perillosa per a la salut que satisfactòria per a les carències sexuals.

A aquestes alçades, no puc dir que estigui penedit d'aquella arriscada comprovació. Al contrari, crec que hi ha excepcions en els productes fabricats en el país asiàtic. Un d'ells, el consolador. L'únic inconvenient era que la nova visita s'hauria evitat si hagués estat més confiat i previsor. Per dues raons. La poca predisposició per agradar-me tot allò vingut dels xinesos, i no haver-ne agafat un parell d'aquells artefactes, en lloc d'un de sol (no m'hauria semblat correcte del tot donar-li un aparell d'aquelles característiques i per a aquella finalitat usat abans...). Per això, la nova visita al sex-shop va ser gairebé forçosa. No sóc de desdir-me'n, la veritat, de la idea original. I la idea original sempre havia estat la compra d'un producte d'allà dins. Tot agafant aire, vaig estirar la porta d'entrada de l'establiment. De nou tota aquella gamma de colors i formes em seduí. I, inconscientment, a les mans m'hi va arribar un consolador un xic més gran que el que ja tenia a casa. Els ulls, amb la mateixa inconsciència, també van fitar endavant. Una disfressa de caputxeta vermella tan curt com rebaixat de preu em posà entre l'espasa i la paret.

Avui, finalment, la data de l'aniversari ha arribat. Ella no espera que me'n recordi, ho sé, i per això no m'estranya la cara d'incredulitat que l'aclapara. Em besa en desembolicar el paquet embolicat amb la màxima professionalitat i discreció. La disfressa és perfecta i, amb una mirada prou picardiosa per saber què pensa, m'agraeix el detall que ens donarà una segona oportunitat per salvar el nostre matrimoni. Aquesta nit segurament ens aprofitarem de tot el joc possible de la nostra imaginació, gràcies a ella. I esperaré amb desfici que ella marxi cap a la feina amb un somriure d'orella a orella demà al matí per provar l'altra adquisició i comparar-la amb la primera andròmina.

Cap comentari: