Desplego l'amor total en aquest matí
tenyit
De tasques rutinàries, de sols dèbils
tardorencs,
D'obstacles que cal evitar, de pedaleig
pels carrers
Del teu poble, amb la idea de no
tenir-ne prou.
Esborro els límits de la sacietat per
acollir
Llavis i dits, esquena i esguard, tot
el que ets,
Perquè m'has tornat millor home,
sempre despert.
Desplego les armes que necessites a
mitjanit,
Te les ofereixo per combatre aquest
atac constant
I per lluitar, reals com la vida i la
benzina i l'asfalt.
Anna, m'empasso el plor d'aquesta meva
tristor
I cerco una primavera enmig d'un hivern
balb,
Aquest estiu que desitgem a mans
plenes, aquest
Projecte contra el món, sense córrer
però ferms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada