Esperar-te és travessar el desert de la distància
Amb l'ànsia de qui veu llunyà però factible el futur,
Esborrar l'abecedari i emprar una nova gramàtica
Per desxifrar els batecs del cor, la necessitat de tu.
Anhelar-te és comptar els segons com llargues dècades
Amb el neguit de qui troba massa a frec el penyasegat,
Guarir les ferides amb la fulla de la navalla més àcrata
I esmolada per saber que les vísceres també poden enyorar.
Estimar-te és acceptar la tristesa i el dejú i l'absència
Amb el silenci pacient de qui posa el cervell i el seny
En mans del laberint, buidar de dolor i turments l'ànima.
Esperar-te és valorar els camins del sacrifici amb l'alè
De qui respira aire fresc després d'una obligada asfíxia,
Acollir el premi d'una existència mútua, lluny del desert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada