Cap a altres indrets ignots, salpo
Com el vaixell que navega a la deriva
Pels capcirons dels dits amb què palpo
Cada centímetre del teu cos, ànima viva.
Cap al país dels teus ulls, la vida perilla
Amb la inquietud de tastar-te, que desperta
En tot racó de la pell, impregnada de vainilla
Quan vull dormir i ets remei de la ferida oberta.
Torno a la mar intrínseca, mancat d'astrolabis,
I retindré en el meu interior aquesta silent foguera
Que crema per tu, enmig del deliri de l'espera:
Seràs cada gota d'aigua de l'oceà que m'atrapa,
Guardat en el teu ventre, i reclamaré amb llavis
I carn el que m'has ofert i que en el cor se m'arrapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada