Cúspide

-Madinat al-Zahra-

Entre capitells i ceràmica també et troba
La pupil·la atenta i malalta de tu,
En el verd del manganès i en el marbre blanc
I en cada galeria que hauré de recórrer.

Escolto el silenci, aquest xiuxiueig que renova
El record del teu nom, les hores de dejú
Dels teus llavis, que em cremen les entranyes: l'esvoranc
Que has deixat en mi ni un segle no l'esborra.

Entre restes i ruïnes i esbossos d'un passat
Esplendorós també sé present la teva glòria,
Que se m'acumula en estrats recòndits dins de la sang.

I batega el cor amb el murmuri callat
De qui se sap en la cúspide de la més bella història
En voler repetir dia a dia el nostre entrebanc.