En la candidesa de la nit servaré la innocència i la buidor,
La màscara que ens protegeixi del món i de les paraules
Manllevades, de la gruta on els malsons s'engendren,
I clamaré pertot arreu la nostra llibertat, segell de llavis.
En la nocturna empara d'uns braços tendres sabré secrets
Dels orígens del món, i, perdut en una mirada que és clau
I forrellat alhora, faré de la meva existència una cruïlla entre
La teva ànima i la meva pell, camins intrínsecs de lluïssor.
I dormirem sota sostre, ensems, lluny de la intempèrie, del ras
I dels perills, i les passions primigènies retornaran als membres,
Dits de sílex que obren la carn, l'esperit, i esborraran la feblesa.
I, potser demà, el xiscle esdevingui senyal en èxtasi i la porta
Entreoberta, tants anys tancada, perquè sentis la idolatria sincera
Pel teu nom, màcula que ha d'indicar l'honor al teu cos habitable.
La màscara que ens protegeixi del món i de les paraules
Manllevades, de la gruta on els malsons s'engendren,
I clamaré pertot arreu la nostra llibertat, segell de llavis.
En la nocturna empara d'uns braços tendres sabré secrets
Dels orígens del món, i, perdut en una mirada que és clau
I forrellat alhora, faré de la meva existència una cruïlla entre
La teva ànima i la meva pell, camins intrínsecs de lluïssor.
I dormirem sota sostre, ensems, lluny de la intempèrie, del ras
I dels perills, i les passions primigènies retornaran als membres,
Dits de sílex que obren la carn, l'esperit, i esborraran la feblesa.
I, potser demà, el xiscle esdevingui senyal en èxtasi i la porta
Entreoberta, tants anys tancada, perquè sentis la idolatria sincera
Pel teu nom, màcula que ha d'indicar l'honor al teu cos habitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada