(20/V/1922-27/IV/1972)
Paraules sibilants en llengües sibil·lines,
Llegües de terreny inhòspit i inexplorat
Per cercar un rostre escàpol, tot fent tentines,
En un niu que ha quedat buit enmig de la soledat.
I aquesta melangia, acompanyada de sons de nacre
I d'eben, es beu amb glops ínfims, íntims i amargs,
Per no treure una set que encén i demacra
L'ànima, que converteix els breus segons en segles llargs.
I retindré el teu record i els teus versos de clarividència
On el batec em repeteixi el teu nom, la llum indemne,
On la sinuositat d'un cos de dona trigui dies a fugir.
I jauré amb el vestit roig de la passió que, encara ahir,
Regentava la llar, i faré present la teva absència,
Quaranta anys i un dia d'aquesta trista condemna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada