Que talla l'aire i la mar i la vida
I l'atura per contemplar el panorama
D'un capvespre italià a Amèrica.
Mim i ombres. I el mot que calla
Tot el que cal dir, en la humida
Llum d'un amor que acaba, que ama
L'avui i l'ahir, en una flama genèrica.
I el sentiment resta al fons del cor
Junt amb el record i saber que els anys
Vindran amb més memòria que mai.
Esgarips. I la veu m'inunda i no mor:
Retindré cada bri de vida i, amb enganys,
Faré de la nova dalla un bell i etern lai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada