Si ell em marca el camí, ja no puc perdre'm
Ll. d'A. G.
Ateu de qualsevol Déu, m'has fet devot
Del santuari dels teus llavis en espiral,
Del rosari de delícies que fa immortal
La vida i la llum, l'esplendor del Sud i el mot.
I la muntanya esdevé turó i es coneix l'ignot
Abans d'aprofundir en els traços del cristall
Trencadís que mena al camí que duu a la vall
Del teu ventre, la pausa necessària per a tot.
I sóc romeu que busca la claredat d'un senyal
Entre pedres i fondalades, amb signes evidents,
La brúixola que guia i il·lusiona i orienta.
I, embolcallat pel desig de sentir les teves dents,
Vaig vers un amor ver amb la pregunta ferma com un mall:
Quanta passió guarda una dècada, quan de foc s'alimenta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada