Residència (II)[Itineràncies poètiques III, 89]

[seguiment extraoficial del poema El revers, d'Helena Bonals]


Deixa'm residir entre els batecs del teu cor,
En el ressò que et sustenta la vida,
En el bri més minúscul de la teva pell:

He descobert la necessitat massa tard
Però m'hi aferro amb l'afany del moribund
Que sap que la darrera esperança no fuig
Mai, amb la fam de qui anhela estimar.