Temps per no dir res i créixer
On els mots són mudesa,
Tàcita rancúnia inexistent.
Perquè el so i el ritme de la vida
No necessiten gramàtiques
Per seguir el transcurs del temps.
Callem, doncs, i jugarem
A la recerca mútua, famèlica.
Boques segellades pels llavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada