Quiromància (Itineràncies poètiques III, 92)

[seguiment extraoficial del poema Correspondències, d'Helena Bonals]


Tot és escrit a les mans, em dius,
I penso que l'ahir i el demà segueixen
El rastre dels teus llavis, dels teus ulls.

I deixo que la prenguis, que els teus dits
Freguin i acariciïn la pell mentre escolto
Episodis d'una vida trista, sense tu,
I amb cada mot augmenten les ganes de besar-te.

És en el bes on et sé immensa, pura, clara...