I seré geòmetra en les nits
De vetlla que m'ofereixis.
Malmet-me l'ànima amb besos
Oblics, amb melics romboides,
Amb carícies que no sàpiga
Classificar en ordres establerts.
Traçaré els límits de l'amor
A flor de la teva pell, línia
Que guanyarà longitud dia rere dia.
Envolta'm amb circumferències
Aquàtiques perfectes, goluda boca
Que em faci de mirall quan sigui reflex
Perdut en l'espill dels teus iris bells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada