Líquida còrnia que albira
El pas del temps amb voracitat.
Tinc la set dels segles,
La fam de la pèrdua en recerca
Constant, la veracitat extrema.
I demà esdevindré pelegrí
Contra la sort i els quilòmetres,
Envers la torre d'ivori d'un amor
Que no necessita cap plany, cap mot.
I retindré a les butxaques
Els segons esmerçats en la lluita,
A la pell, l'experiència feta insídia,
Al cor, el batec de fadiga de l'esbarzer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada