Parlar de l'efímera eternitat
O de la perpètua brevetat
Costa el preu de l'existència
Que ens ha estat oferta.
La llàgrima i el somriure
Conviuen a flor de pell i compten
Els instants i els segles
Sense diferència ni preferència.
Digues-me, home que sofreixes,
Dona que tastes la felicitat,
Què seria de nosaltres si tot
Fos rutinari i lineal, immutable?
Qui parla de l'eternitat és
L'animal més fràgil que existeix.
O de la perpètua brevetat
Costa el preu de l'existència
Que ens ha estat oferta.
La llàgrima i el somriure
Conviuen a flor de pell i compten
Els instants i els segles
Sense diferència ni preferència.
Digues-me, home que sofreixes,
Dona que tastes la felicitat,
Què seria de nosaltres si tot
Fos rutinari i lineal, immutable?
Qui parla de l'eternitat és
L'animal més fràgil que existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada