Desídia pecuniària (Itineràncies poètiques III, 57)

[segiment extraoficial del poema Abstracció i empatia, de l'Helena Bonals]


Duré xavalla
Sense valor a l'ànima
Per a aquells dies
En què la vil desídia
Em faci negar els besos.

El cor és eco,
Quan no troba paraules,
Ple de buidesa.