Cares del món que resten callades
Al pas del temps, dels segles,
Terrissa que perdurarà fins a la nit dels anys.
I reconec en cada bri de saba
L'arbre i la vida, el cor que batega
Sota l'escorça. I cerco l'ombra per albergar-m'hi,
Com qui detecta l'agonia i l'esquiva.
Has modelat el meu cos, Déu estrany,
Amb les Teves mans d'absència i no sé
Resar cap pregària per a una suposada salvació.
I resto amb el dubte dels enigmes de l'origen
De la Terra que m'acull i em manté el caliu,
Sense saber si demà Tes promeses seran realitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada