Amb el lapislàtzuli i un somriure, l'aigua del teu melic,
Ple a vessar de somnis i de desigs, d'oasis, de miratges.
I sóc màlica esfera, camàlic ensinistrat per esdevenir
Acròbata entre el pes i la lleugeresa, on anomenar-te
És gaudir de la llibertat de la cadernera que sobrevola
L'espai, el perímetre del reialme de la fruita dolça, la mar.
I he descobert que la gamma cromàtica menys imaginable
Combina amb la pèrsica rialla teva, la cítrica resplendor
D'un sol que desperta en mi les mossegades més tendres.
I sé que ésser àmfora per a la saliva vínica dels besos teus
És lligar-se a l'eixàrcia dels dits, a les camèlies de les galtes,
A la vida mortal i humana, i semblar que la decadència arriba
Amb el ritme lent d'una posta que il·lumina la plàtera de l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada