Quan una carícia és frisança i desig,
Quan recórrer els carrers és el trepig
Més suau per oferir a l'amor novell?
Has ignorat el rellotge quan el temps
És l'homicida que separa les vides,
Quan les gotes de pluja són humides
Boques que es busquen sense tremps?
Guaita'm, perquè et cerco per l'avinguda
Deserta, ampla, que em retorna el record
De veure't lumínica com els fanals i els fars
Que il·luminen aquesta melangia -muda
Llera d'un riu que no empara, orfe de mars
I de planys-; guaita'm, que sóc herald de la dissort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada