Crido en Liezer perquè s'afanyi. El sento xipollejar amb l'aigua del gibrell mentre taral·leja la darrera cançó que li he ensenyat perquè no oblidem el nostre poble. Sobretot ell, que ha nascut tan lluny d'Israel. La llesca de pa negre i el tassó de llet, que comença a agrejar, és el minso esmorzar que, ara per ara, encara puc oferir-li. El luxe de la carn o del peix o d'un parell d'ous són un regal de Déu.
En aparèixer a l'estança, que ha estat condicionada per acollir la cuina i la meva habitació, el trobo ben pentinat i amb la cara lluent. Restes d'escuma al coll, que li trec amb el drap, però res més a dir del seu aspecte. Els mitjons apedaçats la nit abans, les ungles ben arranades i polides, darrere de les orelles sense rastre de la ronya de dies anteriors. Això gràcies a la pastilla de sabó que, junt amb el betum, el pa i la llet, vaig poder aconseguir d'en Mevaser. En Mevaser és amic de la família des que en Meretz i jo ens vam casar, i, després de la seva mort, ha continuat oferint-nos el seu ajut i recolzament.
Mentre en Liezer esmorza, enllustro les sabates i acabo d'esborrar dels nostres abrics el tret diagnòstic que ens delataria. L'estrella de sis puntes groga que hem de dur obligatòriament i que dóna dret a qualsevol membre de la Gestapo a aturar-nos i a vexar-nos sense contemplacions. Així m'ho ha aconsellat en Mevaser. Ell diu que, d'aquesta manera, es podran mantenir en secret els nostres moviments.
Faig una darrera repassada a en Liezer. No hi ha rastres del seu origen semític. Tremolo mentre li botono l'abric. El beso abans de sortir al carrer. El cel té els indicis de l'alba, que comencen a aparèixer, però encara és fosc. Caminem amb pressa, encongits pel ventijol fred del matí. L'adreça que em va indicar en Mevaser és a prop. Ens hi estarà esperant. Segons m'ha dit, és la mansió d'un peix gros de la Gestapo, un KriminalKommissar que el té de sastre particular, malgrat ser jueu. Però és bon treballador i discret. Per això ha tingut accés a les seves confidències.
Estic a punt d'oferir el meu propi fill a un estrany, que persegueix el meu poble pel simple fet d'envejar-lo i de voler-li mal. Perquè li ha confessat a en Mevaser que mai no ha tastat el sexe circumcidat d'un jove jueu. Per què ha pensat en nosaltres, en Mevaser? No hi vull reflexionar, sols actuo per inèrcia. Ploraré, em neguitejaré quan en Liezer sigui amb aquell individu? Sento nàusees per la idea, que m'esborrona, però fa tant de temps que no mengem carn... Potser sí que en Liezer (*) és una ajuda per a mi...
(*)Liezer='una ajuda per a mi'
Mevaser='el missatger'
Meretz='coratge'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada