Com si de sibilants sirenes parlés,
I resseguir cada centímetre del cos
Que m'incendia els somnis, la solitud.
Sadollar l'esperit en cada drecera
Cap als llavis que deslliuren el bes,
I saber que els misteris de la Natura
Es guarden en el teu ventre, latitud
Que m'agrada explorar amb famolenc
Ímpetu, perpetuar la carícia -el rèptil
Que s'arrossega pels porus de la pell-,
Indagar en els enigmes que no aprenc,
Guarir les ferides de la vetlla en la pupil·la,
Estimar-te com bífid vi que em duu de gairell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada