I pels teus trenets excelsos
Que van carregats de mots
Sempre planers però savis.
Sé de tu per la teva mirada,
Silenciosa calma que esguarda
El seu voltant i tot ho registra,
Que desprèn bondat pertot arreu.
Sé de tu, Anton, pels camins
Que s'obren en cada nou seguiment,
Pel que guardes i ens ofereixes.
Sé de tu perquè allò benèvol
Acaba aflorant, ferroviària
Eminència que ens permets llegir-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada