Per emmordassar una boca goluda
De paraules contra la carronya
Que en plena putrefacció parla.
No hi ha metgia per a la maldat
D'un verí que vol un ramat dòcil
I obedient a accions de vergonya
Perquè no defensi el que l'identifica.
Clama, poble, desperta de la letargia
De veure com lentament s'amputa
Un cos esplendorós i amb força,
Respira l'aire, lliure, sense cadenes
Imposades per quatre fills de ____
Que han inventat corones on hi havia fems.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada